La revista Investigaciones Geográficas de la UA publica un article sobre l’efecte del temps atmosfèric i el clima en la distribució del SARS CoV-2

Es tracta de la primera revisió dels estudis publicats sobre l’efecte de la pujada de temperatures en la distribució de COVID-19.

Els autors assenyalen que l’estiu no ha de rebaixar les mesures preventives contra el coronavirus.

La revista científica internacional de la Universitat d’Alacant (UA) Investigaciones Geográficas, editada per l’Institut Interuniversitari de Geografia, ha publicat la primera revisió de literatura científica internacional sobre l’efecte del temps atmosfèric i el clima sobre la distribució del coronavirus. Els autors, un equip científic integrat per investigadors de la Universitat de Màlaga (UMA) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han revisat més d’una trentena de treballs científics publicats a nivell mundial des del mes de gener del 2020 –33 articles i 112 referències– sobre l’efecte de les variables atmosfèriques, principalment, la temperatura i la humitat, en la propagació i incidència del nou del SARS CoV-2.

L’estudi arreplegat en la revista de la Universitat d’Alacant i liderat pel professor de Geografia de la UMA Oliver Gutiérrez, conclou que, fins ara, «no hi ha cap evidència científica sòlida que done suport a l’afirmació que l’augment de les temperatures primaverals i, sobretot, l’inexorable increment d’aquestes durant l’estiu, puga contribuir a limitar la progressió del SARS CoV-2 i la malaltia associada».

«En principi, la major part de les investigacions revisades mostraven que sí que hi havia una certa influència del temps atmosfèric i/o del clima en la distribució i el progrés de la COVID-19. En concret, un ambient fresc i sec, en el context d’un clima mesotèrmic, semblava el més idoni per a l’expansió d’aquesta», explica l’investigador Gutiérrez, qui, no obstant això, assenyala que una proporció significativa d’aquests estudis científics van presentar importants deficiències metodològiques que ofereixen dubtes sobre la validesa dels resultats.

A més, els investigadors van trobar altres inconvenients a l’hora d’avaluar l’evidència científica disponible. Més del 70 per cent dels treballs revisats no havien sigut sotmesos prèviament a cap procés de revisió científica, fet que ha impedit, en alguns casos, determinar amb exactitud quins han sigut els conjunts de dades utilitzades i conèixer els detalls necessaris sobre les metodologies utilitzades per a aconseguir els resultats en què es basen les conclusions d’aquests.

Influència d’altres factors

Igualment, segons l’article publicat per la revista científica de la UA, alguns d’aquests treballs arriben a aquesta conclusió sense considerar l’efecte de factors importants d’una altra naturalesa, com els relacionats amb la mobilitat de la població, la densitat o la connectivitat geogràfica d’aquesta en un context socioeconòmic globalitzat. «En el cas que el temps i el clima influïren d’alguna manera en la distribució del nou coronavirus, bona part de les investigacions revisades suggereixen aquest efecte partint de principis imprecisos, un marc d’anàlisi incomplet, uns mètodes inadequats i, en no pocs casos, fins a conclusions contradictòries, d’acord amb els resultats obtinguts», sostenen els autors.

Així, asseguren que el fet que en condicions controlades –experimentals, fora del cos humà– s’haja demostrat que el SARS CoV-2 és sensible a les temperatures que es donen durant les estacions més caloroses, a mesura que aquestes augmenten el virus perd viabilitat, no suposa que això haja de tenir, necessàriament, una influència detectable en la progressió de la malaltia en les persones. «El que es puga observar una relació “estadísticament significativa” entre temperatura i la incidència de la COVID-19 no significa que hi haja una relació directa causa-efecte entre les dues variables. Aquesta relació pot estar mediada per altres factors com, per exemple, la distribució, densitat i mobilitat de la població», asseguren.

«La conseqüència de la nostra revisió de la literatura científica és clara: en relació amb el clima, cal mantenir exactament les mateixes mesures de contenció i distanciament social, amb la mateixa intensitat i aplicar els mateixos criteris sanitaris que en qualsevol altra estació. No hi ha cap motiu perquè ens relaxem o abaixem la guàrdia, no hi ha cap evidència que l’estiu poguera representar una treva», conclou el professor de la UMA.

Investigaciones Geográficas

Investigaciones Geográficas és una revista científica internacional de difusió del coneixement geogràfic editada per l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant des de l’any 1983. El seu objectiu és contribuir a la difusió del coneixement geogràfic, en un sentit ampli, i afermar-se com a mitjà d’expressió de la seua comunitat científica. L’any 2019 va obtenir el Segell de Qualitat FECYT en la VI Convocatòria d’Avaluació de la Qualitat Editorial i Científica de les Revistes Científiques Espanyola. A més, forma part de la llista de revistes de la base de dades Scopus, una de les més prestigioses del món, i de l’ESCI (Emerging Sources Citation Index), base de dades de publicacions científiques de la prestigiosa corporació Thomson Reuters.

La revista, semestral i d’accés obert en línia i immediat a tots els seus continguts, compta amb un Consell de Redacció i un Consell Assessor, integrats per prestigiosos investigadors, i també amb unes directrius per als autors que garanteixen el rigor de les aportacions publicades. El sistema de revisió utilitzat per als articles és extern i anònim per parells (double blind avaluació d’experts).